Anàlisis de mercats

Preservació i creixement del patrimoni

Flash Notes

COVID OR NOT COVID

enrere

Publicat el 04/06/2020

L´impacte del COVID a l´economia real sembla innegable, però el bon comportament dels mercats financers les últimes setmanes, especialment als EUA, acompanyat de la publicació de dades econòmiques nefastes, ha posat en relleu una pregunta capciosa: estan desconnectats els mercats financers de la realitat econòmica?

Jordi Riera Peraferrer
Director d’Assessorament i Gestió de Carteres

 

L´impacte del COVID a l´economia real sembla innegable, però el bon comportament dels mercats financers les últimes setmanes, especialment als EUA, acompanyat de la publicació de dades econòmiques nefastes, ha posat en relleu una pregunta capciosa: estan desconnectats els mercats financers de la realitat econòmica?

 

En primer lloc, ens hauríem de plantejar si la pregunta està correctament formulada. Fonamentalment perquè ja sabem que els mercats descompten expectatives amb un dinamisme a vegades dispers, i en més d´una ocasió, sense seguir la foto estàtica de l´estat de l´economia real. Tot i així, intentarem respondre a la qüestió plantejada.

 

El cert és que avui es pot defensar amb arguments sòlids una certa desconnexió entre mercats i economia. Hi ha multitud de dades negatives que estan mostrant caigudes que no s’han vist en dècades: producció industrial, confiança del consumidor, etc… És un fet irrefutable que les condicions macroeconòmiques han empitjorat. I no estem fent referència només a les últimes dades publicades, sinó a la previsió poc favorable per als propers trimestres. I en un món tan globalitzat, està afectant tant a països com a companyies, i especialment als negocis que s´han pogut veure més castigats per una aturada sobtada de l´economia. És molt previsible que, a pesar dels avenços en el desconfinament global, sectors vinculats a turisme i consum, entre d’altres, tinguin dificultats per afrontar un ritme d’activitat més baix els propers mesos.

 

Per tant, des d’aquest punt de vista, podríem pensar que no té sentit l’extrem optimisme que estan portant els índexs de referència mundials a les recuperacions espectaculars i, en concret, el cas de les borses nord-americanes. Especialment després de veure que als EUA s’han publicat dades de destrucció de llocs de treball històricament elevades.

 

D’altra banda també és cert que no tots els actius financers s’estan comportant de la mateixa manera, i de fet algunes divises de països emergents estan patint fortes caigudes provocades per una gestió ineficaç de la pandèmia. Fins i tot, hem viscut situacions excepcionals, com en el cas del petroli, on hem descobert que els contractes de futurs poden cotitzar en negatiu a la seva data de venciment. Una entelèquia financera, que si hagués estat vinculada a l’economia real, hagués portat a les companyies de creuers a omplir amb barrils de cru els seus vaixells buits de turistes.

 

Si ens trobem doncs en un context tan complex, com es pot explicar un escenari tan sobtat d’eufòria especialment dels mercats de renda variable les últimes setmanes?

 

El fet és que hi ha d’altres elements que sí expliquen aquest comportament, encara que molts tenen poc a veure amb les dinàmiques de l’economia real:

  • Els bancs centrals i les autoritats estatals han implementat plans d´expansió monetària i fiscal sense precedents. 
  • Les borses s´han convertit en una referència crítica en un entorn de tipus d’interès negatiu on els bons governamentals tenen una expectativa de retorn molt baixa.
  • Els mercats ja venen de caigudes molt pronunciades en les que es descomptava un escenari gairebé de cataclisme.

 

I si ens centrem en el cas particular de l’excepcional rebot de l’SP500 i el NASDAQ s´ha de tenir present que encara avui són la “locomotora” dels índexs borsaris i, per tant, la primera referència arreu del món. En afegit, no només hi cotitzen la major part de les companyies que són líders en el seu àmbit de negoci, sinó que hi trobem una ponderació rellevant en sectors que s´han comportat especialment bé en un entorn de crisi sanitària. Salut i Tecnologia, han tingut un comportament molt bo gràcies a la demanda de medicaments i material farmacèutic, així com als serveis vinculats amb els negocis digitals.

 

Una altra particularitat interessant de la crisi de la COVID, i que ha deixat atònits a molts analistes i inversors, ha estat la celeritat dels esdeveniments en els mercats financers. Quan va començar aquesta crisi, i segurament per la influència anglosaxona a utilitzar acrònims i a definir fets amb una sola paraula, em va venir a la ment aquella famosa tecla que tots teníem en el nostre reproductor de VHS (disculpeu els lectors més joves ), on vam descobrir el “FAST FORWARD”. Era una funció nova i moderna que ens permetia fer avançar ràpidament la cinta de vídeo.

 

Aquest concepte em va semblar molt adequat per definir les caigudes que vam patir durant el mes de març i el rebot agressiu de les setmanes posteriors. Un moviment a càmera ràpida que ha alimentat la idea d’una crisi i una recuperació en versió accelerada.

 

La ràpida i contundent actuació dels bancs centrals, la interconnexió d´uns mercats globals i la velocitat d´accés a la informació són causes que al meu parer expliquen el comportament dels mercats en aquesta crisi. Un increment de la velocitat dels esdeveniments que obliga a actuar amb rapidesa i una gran capacitat d´adaptació.

 

Sempre he defensat que un gestor s’ha de definir pel mètode, el criteri, la consistència i la flexibilitat. Són premisses critiques que en l´entorn actual poden ser especialment útils. Una combinació no gens senzilla, que hauria de permetre optimitzar la visió estratègica estructural amb la tàctica a curt termini, alhora que avaluar potencials escenaris de risc.

 

Una filosofia que implementem en la nostra gestió, i que ens ha permès protegir en gran mesura el patrimoni gestionat dels nostres clients, evitant bona part de l´impacte i la volatilitat en aquest inici del 2020.

 

COVID or not COVID. Aquesta és la qüestió. No sabem si Shakespeare canviaria el famós discurs d’un Hamlet inversor del segle XXI en una adaptació moderna de la seva tragèdia. Només sabem que estem tornant a viure, per enèsima vegada, la capacitat dels mercats financers per comportar-se de manera irreverent. Una nova mostra de la rellevància d’estar preparats per a qualsevol escenari, i on la incertesa encara és lluny de desaparèixer.