Anàlisis de mercats

Preservació i creixement del patrimoni

Flash Notes

Fiscalitat d’Inversions Immobiliàries a l’Estranger

enrere

Publicat el 02/12/2019

La cosmologia filosòfica s’encarrega de l’estudi de l’espai i el temps. Cada mes de novembre coincideixen a Andorra dos fets teòricament no correlacionats; la preparació de l’enllumenat nadalenc i l’increment de les consultes fiscals.

Per Mikel Ruiz de Gauna
Responsable Wealth Services Andbank

La cosmologia filosòfica s’encarrega de l’estudi de l’espai i el temps. Cada mes de novembre coincideixen a Andorra dos fets teòricament no correlacionats; la preparació de l’enllumenat nadalenc i l’increment de les consultes fiscals. Quant pagaré l’any que ve? Quina quantitat he d’aportar al pla de pensions? Puc generar algun tipus de rendiment negatiu per compensar les rendes cobrades durant l’any? Aquestes són les preguntes habituals en aquesta època de l’any. No obstant això, sovint cau en l’oblit les implicacions tributàries que poden generar en altres països les nostres inversions a l’estranger. Per la seva complexitat, i per ser la més freqüent, és convenient analitzar a quin impacte fiscal estem exposats a Espanya per disposar d’un immoble en aquest país.

El principal tribut espanyol a tenir en compte és l’Impost sobre la Renda de No Residents, d’ara endavant IRNR, en el qual la càrrega impositiva variarà en funció de la destinació que se li doni a l’immoble.

En el cas de béns d’ús propi, el rendiment a declarar serà el resultant de multiplicar el valor assignat a cada immoble pel seu propi ajuntament, «valor cadastral», per un coeficient que varia entre el 2 % i l’1,1 % en funció de l’any en què es realitza aquesta taxació. El tipus de gravamen aplicable a aquest tipus de rendes serà del 24 % i s’haurà de procedir a l’autoliquidació durant l’any natural següent a la seva meritació.

Si, per contra, l’immoble està arrendat s’haurà de tributar per l’import rebut de l’arrendatari, sense possibilitat de deducció de despeses. El tipus impositiu serà del 24% que s’haurà de fer front dins dels vint primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener per a rendes amb meritació en el trimestre natural anterior.

El tercer tipus de renda sotmès a gravamen en l’IRNR és l’obtenció d’un guany patrimonial procedent de la venda d’immobles. Amb caràcter general, la plusvàlua vindrà determinada per la diferència entre els valors de transmissió i d’adquisició, si bé hi ha aquest guany pot ser reduït per l’aplicació de certs règims transitoris. El tipus de gravamen aplicable serà del 19 % tenint el caràcter de pagament a compte de l’impost la retenció del 3 % del preu de venda, que haurà estat prèviament practicada per la persona que adquireix el bé. Per descomptat, en el cas que la retenció sigui superior a la quota hi haurà el dret a la devolució de l’excés retingut. En aquest cas la declaració de l’impost s’ha de fer en un termini de tres mesos comptats a partir d’un mes de la data de la venda que té la persona que va adquirir l’immoble per ingressar la retenció.

Un altre tribut de caràcter estatal que afecta els titulars d’immobles a Espanya és l’Impost sobre el patrimoni el qual grava béns i drets que estiguin situats, puguin exercitar-se o hagin de complir-se en territori espanyol. Estaran obligats a declarar els subjectes passius dels quals la quota impositiva, un cop aplicat el mínim exempt de 700.000 euros, resulti a ingressar i també aquells qui el valor de béns i drets sigui superior a 2.000.000 d’euros, encara que la quota resultés negativa.

D’altra banda, hi ha també certes obligacions fiscals en l’àmbit local com ara l’Impost sobre béns immobles que és exigit pels ajuntaments. En aquest cas, l’import a pagar s’obtindrà de multiplicar el valor cadastral, anteriorment esmentat, pel tipus de gravamen definit en cada municipi. El termini per efectuar el pagament també varia en funció de la localitat, si bé normalment oscil·la al voltant dels mesos de setembre, octubre i novembre.

Ressenyar també que per al compliment d’aquestes obligacions fiscals no existeix obligació de nomenar representant davant l’Administració Tributària espanyola i que la majoria de tràmits es poden fer tant presencialment com telemàticament.

Finalment, s’ha de tenir en compte que amb la formació d’un nou govern a Espanya es poden produir canvis legislatius que afecten els impostos anteriorment descrits. En aquest sentit, i tenint en compte les cada vegada més freqüents sentències dels tribunals espanyols al respecte, seria desitjable una conciliació de les diferències existents en la normativa tributària entre residents dins i fora de la Unió Europea o de l’espai econòmic europeu.

De tot això es desprèn la gran complexitat legal que pot comportar la materialització de qualsevol mena d’inversió en un país estranger com pot ser l’adquisició d’un immoble. És per això, que resulta altament recomanable consultar amb un expert local en la matèria les implicacions legals i tributàries que es poden generar al realitzar qualsevol classe d’inversió a l’estranger.